Bruxisme - Etiologia o causes 

Introducció

El Bruxisme tal com es va definir en el Post anterior, és un trastorn de la conducta oromotora d'origen central, que té una classificació circadiana, Bruxisme del Son (BS) i Bruxisme de Vigília (BV), en ambdues entitats es pot donar una situació d'apretament cèntric (isomètric mantingut), apretament excèntric (apretament dinàmic) o simplement pot expressar-se mitjançant empenta sense necessitat de contacte dental.

En aquest post, s'intentarà donar alguna resposta a l'etiologia del bruxisme, tant del BS com del BV. En tot cas, és important comprendre que no hi ha una teoria especialment clara i concisa, hi ha diferents hipòtesis, amb el que es plantejarà les més plausibles fins a la data

Hipòtesi etiologia primaria BS

Aquesta hipòtesi gira entorn a l'hiperactivació del nervi trigemin mesencefàlic (MTN), el qual proporciona una resposta disfuncional derivada de la dificultat d'adaptació a canvis ambientals, com són factors psicosocials, característiques genètiques o alteracions del generador central de patrons masticatori (GCPm) i que al seu torn activen els nuclis del sistema reticular ascendent (ARAS) responsables de la alliberament de neurotransmissors relacionats amb l'estat de vigília, com la dopamina, noradrenalina, glutamina,...

Per norma general durant la fase de son, el nucli preòptic ventrolateral hipotalàmic (VLPO), allibera GABA i Galanina, inhibint l'acció excitadora dels nuclis ARA. Aquest alliberament de GABA i Galanina, a la vegada, activa el MTM, derivant en un alliberament de glutamat que evita una disminució excessiva dels neurotransmissors alliberats pel nucli ARAS. Aquest sistema és un mecanisme preventiu fisiològic amb la finalitat de mantenir una certa activitat de resposta davant una situació de necessitat.

Tal com hem comentat, mitjançant la interacció de canvis ambientals, es produeix una alteració de la relació VLPO, MTN i ARAS, i en aquest aspecte l'aparició de canvis ambientals implicarà un augment de l'activitat dels nuclis ARA i en conseqüència un increment de l'activitat vinculada al MTN. Com el MTN és un activador de la musculatura oclusal, es generarà contacte oclusal o moviment rítmic mandibular, donant peu així a l'activitat bruxògena.

Bruxisme i SNA

L'estudi realitzat per Nukazawa S, Yoshimi H, i Sato S, publicat a "Cranio", representa una contribució significativa en la comprensió del bruxisme. Aquest estudi es centra específicament en les activitats del sistema nerviós autònom associades amb els esdeveniments del bruxisme durant la son, aportant una perspectiva valuosa en l'enteniment de les causes i els mecanismes subjacents d'aquest trastorn. 

Els investigadors van realitzar una anàlisi detallada utilitzant polisomnografia (PSG) en un grup seleccionat de pacients. La PSG és una tècnica diagnòstica que registra simultàniament diverses funcions fisiològiques durant el son, incloent l'activitat cerebral, els moviments oculars, la freqüència cardíaca i la respiració. Això permet als investigadors observar directament els esdeveniments de bruxisme i correlacionar-los amb altres paràmetres fisiològics. 

El principal descobriment d'aquest estudi és la relació entre el bruxisme i les activitats del sistema nerviós autònom. Els investigadors van observar que els esdeveniments de bruxisme estan freqüentment precedits per un augment de l'activitat simpàtica, incrementant la freqüència cardíaca i la pressió arterial. Això suggeria que el bruxisme podria ser una resposta fisiològica a l'activació simpàtica. 

Una possible interpretació d'aquests resultats és que el bruxisme podria ser un mecanisme defensiu o una reacció a l'estrès. L'augment de l'activitat simpàtica podria ser una resposta a determinats estímuls, com ara problemes respiratoris durant el son, i el bruxisme podria ser una manera de reestablir la funció normal de les vies respiratòries. Aquesta teoria està en línia amb altres investigacions que relacionen el bruxisme amb trastorns respiratoris del son, com l'apnea del son.

 Les implicacions clíniques d'aquest estudi són notables. Si el bruxisme és una resposta a l'activació simpàtica, això podria obrir noves vies per al tractament. Els tractaments podrien enfocar-se no només en la protecció de les dents, sinó també en la gestió de l'activitat simpàtica i l'estrès.

Bruxisme Secundari

El bruxisme com a entitat, en molts casos, és secundari a aspectes relacionats amb altres factors:

• Bruxisme i Farmacologia : La farmacologia juga un paper crucial en la incidència del bruxisme. Diversos medicaments, especialment els antidepresius i psicoestimulants, han mostrat una correlació significativa amb l'augment de la prevalença del bruxisme. Per exemple, els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), àmpliament utilitzats en el tractament de la depressió i els trastorns d'ansietat, han estat associats amb un increment en l'activitat bruxista. Aquesta relació s'atribueix a la influència d'aquests fàrmacs en els neurotransmissors, particularment en la serotonina, que juga un paper en la regulació del moviment muscular.

• Bruxisme i tabaquisme (nicotina): El consum de nicotina, present en els cigarrets, també ha estat vinculat amb el bruxisme. La nicotina és un estimulant del sistema nerviós central, i el seu consum pot augmentar l'activitat muscular, incloent la dels músculs mastegadors. Diferents estudis han trobat una prevalença significativament major de bruxisme en fumadors en comparació amb no fumadors. Això suggereix que la nicotina podria estar exacerbant o fins i tot induint el comportament bruxista.
• Bruxisme, alcohol i drogues: L'alcohol i les drogues recreatives són un altre factor que influeix en la incidència del bruxisme. L'alcohol, conegut pels seus efectes depressors en el sistema nerviós central, pot alterar la funció neuromuscular i augmentar la incidència de bruxisme, especialment durant el son. D'altra banda, drogues recreatives com la cocaïna i l'èxtasi, que són estimulants, poden provocar un increment en l'activitat dels músculs mastegadors, conduint a un episodi agut de bruxisme.

Bruxisme i Comorbilitats

1. Roncopatia: L'estudi de Monika Michalek-Zrabkowska i col·laboradors examina la relació entre el ronc simple i el bruxisme de la son en pacients sense apnea obstructiva de la son (AOS). Inicialment, 565 subjectes que roncaven van ser sotmesos a polisomnografia. Després de l'avaluació, es van excloure els individus amb OSA, i finalment es van analitzar 129 individus. Els resultats van revelar que l'índex d'episodis de bruxisme estava positivament correlacionat amb la intensitat màxima del ronc. De manera notable, el bruxisme fàsic va mostrar una correlació positiva amb la intensitat del ronc en totes les posicions de son. La posició supina durant el son semblava tenir un impacte significatiu tant en la intensitat del ronc com en el bruxisme.
2. Apnea Obstructiva de la son:  Da Costa Lopes i col·laboradors, en la seva revisió sistemàtica, es centren en explorar la possible relació entre el bruxisme de la son (BS) i la síndrome d'apnea obstructiva de la son (SAOS). La revisió sistemàtica va seguir una metodologia rigorosa, seleccionant estudis rellevants de bases de dades com PubMed, Web of Science i Scopus. Els criteris d'inclusió van abastar estudis que investigaven l'associació entre BS i SAOS en adults. Els estudis seleccionats van ser sotmesos a una anàlisi crítica per avaluar la seva qualitat i rellevància. La revisió va identificar diversos estudis que suggereixen una associació positiva entre BS i SAOS. Aquests estudis van indicar que els pacients amb SAOS presenten una major prevalença de BS en comparació amb els individus sense SAOS. El mecanisme subjacent proposat per a aquesta associació es basa en la hipòtesi que el BS podria ser un mecanisme compensatori per reobrir les vies respiratòries durant els episodis d'apnea, suggerint un enllaç funcional entre ambdós trastorns, en aquest aspecte, la revisió destaca que el BS podria ser un reflex neuromuscular destinat a restablir la permeabilitat de la via aèria superior. Durant els episodis d'apnea, es produeix una disminució del flux d'aire i una possible acumulació de diòxid de carboni, el que podria activar els músculs mastegadors com un intent de desfer l'obstrucció de les vies respiratòries.
3. Malatia Refluxe Gastroesofàgic (MRGE):  Les revisions sistemàtiques de Nota et al i l'estudi de Mengatto et al., coincideixen en la relació entre el BS i l'MRGE. En aquest context, expliquen que el bruxisme es configura com un mecanisme de protecció lligat a salvaguardar les estructures orals i faríngies de l'augment d'acidesa provinent del refluxe. A nivell fisiològic, quan apareix el refluxe, el generador central de patrons masticatoris (GCP'm) s'activa desenvolupant mecanismes Protusius i de masticació (activitat bruxògena) facilitant així l'alliberament de saliva que alleujarà l'acidesa del reflujo. La combinació d'augment de l'acidesa en la cavitat oral i l'activitat bruxògena protectora, provoca una gran debilitat en l'esmalt dental, desencadenant un procés de desgast molt més ràpid i agressiu del que és habitual.
4. Estrés i Ansietat: La revisió sistemàtica i metaanàlisi realitzada per Chemelo, Victòria dos Santos et al. es centra en investigar la relació entre l'estrès i el bruxisme. Aquest estudi és crucial ja que el bruxisme ha estat freqüentment associat amb factors psicològics com l'estrès. En la realització d'aquest estudi, els investigadors van emprar un enfocament meticulós per dur a terme tant la revisió sistemàtica com el metaanàlisi. El seu propòsit era reunir i examinar informació provinent d'investigacions prèvies que indagaven en la connexió entre l'estrès i el bruxisme. Per a això, van efectuar cerques detallades en bases de dades reconegudes, incloent PubMed, Scopus i Web of Science. Es van enfocar en seleccionar investigacions que s'ajustessin a criteris rigorosos d'inclusió i que tractessin temes relacionats amb el bruxisme tant en estat de vigília com durant el son. Els resultats de la revisió van indicar que existeix una relació significativa entre l'estrès i el bruxisme. El metaanàlisi va revelar que tant el bruxisme del son com el bruxisme de vigília estan correlacionats amb nivells elevats d'estrès. Aquesta associació va ser observada en múltiples estudis, la qual cosa reforça la idea que l'estrès no només és un factor desencadenant per al bruxisme, sinó que també pot contribuir al seu manteniment o exacerbació. Els descobriments suggereixen que l'estrès pot influir en l'activitat neuromuscular donant lloc al bruxisme. Es proposa que l'estrès pot alterar el patró de son i augmentar l'activitat del sistema nerviós autònom, incrementant així l'activitat dels músculs mastegadors. Els resultats tenen importants implicacions clíniques, suggerint que el tractament del bruxisme hauria d'incloure estratègies per manejar l'estrès. Això podria implicar teràpies psicològiques, tècniques de relaxació i canvis en l'estil de vida.

Toni Roman

Fisioterapeuta ColFiCat: 4545 / Osteopata DO MROE: 544

Membre de la Sociedad Española de Disfunción Craneomandibular y Dolor Orofacial (SEDCYDO)

Membre de la Sociedad Española del Sueño (SES) 

Bibliografia

Giovanni A, Giorgia A. The neurophysiological basis of bruxism. Heliyon. 2021 Jul 3;7(7):e07477. doi: 10.1016/j.heliyon.2021.e07477. PMID: 34286138; PMCID: PMC8273205.

Meira E Cruz M, Guimarães AS. "A window to consolidate the 'functional hypothesis of bruxism' through cardiovascular autonomic link." Oral Dis. 2019 May;25(4):1237-1238. doi: 10.1111/odi.13077. Epub 2019 Mar 19. PMID: 30825349.

Nukazawa S, Yoshimi H, Sato S. "Autonomic nervous activities associated with bruxism events during sleep." Cranio. 2018 Mar;36(2):106-112. doi: 10.1080/08869634.2017.1287232. Epub 2017 Feb 10. PMID: 28183231.

Michalek-Zrabkowska M, Martynowicz H, Wieckiewicz M, Smardz J, Poreba R, Mazur G. "Cardiovascular Implications of Sleep Bruxism-A Systematic Review with Narrative Summary and Future Perspectives." J Clin Med. 2021 May 21;10(11):2245. doi: 10.3390/jcm10112245. PMID: 34064229; PMCID: PMC8196855.

de Baat, C., Verhoeff, M., Ahlberg, J., Manfredini, D., Winocur, E., Zweers, P., ... & Lobbezoo, F. (2020). Medications and addictive substances potentially inducing or attenuating sleep bruxism and/or awake bruxism.2. Shetty, S., et al. (2010). "Bruxism: A Literature Review." The Journal of Indian Prosthodontic Society

Frosztega, W., Wieckiewicz, M., Nowacki, D., Michalek-Zrabkowska, M., Poreba, R., Wojakowska, A., ... & Martynowicz, H. (2022). Polysomnographic assessment of effects of tobacco smoking and alcohol consumption on sleep bruxism intensity. Journal of Clinical Medicine, 11(24), 7453.4.

Bertazzo-Silveira, E., Kruger, C. M., De Toledo, I. P., Porporatti, A. L., Dick, B., Flores-Mir, C., & Canto, G. D. L. (2016). Association between sleep bruxism and alcohol, caffeine, tobacco, and drug abuse: A systematic review. The Journal of the American Dental Association, 147(11), 859-866.

Winocur, E., Gavish, A., Voikovitch, M., Emodi-Perlman, A., & Eli, I. (2003). Drugs and bruxism: a critical review. Journal of orofacial pain, 17(2).

Michalek-Zrabkowska M, Wieckiewicz M, Macek P, Gac P, Smardz J, Wojakowska A, Poreba R, Mazur G, Martynowicz H. The Relationship between Simple Snoring and Sleep Bruxism: A Polysomnographic Study. International Journal of Environmental Research and Public Health. 2020; 17(23):8960. https://doi.org/10.3390/ijerph17238960

da Costa Lopes AJ, Cunha TCA, Monteiro MCM, Serra-Negra JM, Cabral LC, Júnior PCS. Is there an association between sleep bruxism and obstructive sleep apnea syndrome? A systematic review. Sleep Breath. 2020 Sep;24(3):913-921. doi: 10.1007/s11325-019-01919-y. Epub 2019 Oct 18. PMID: 31628624.

Nota, A., Pittari, L., Paggi, M., Abati, S., & Tecco, S. (2022). Correlation between bruxism and gastroesophageal reflux disorder and their effects on tooth wear. A systematic review. Journal of Clinical Medicine, 11(4), 1107.

Mengatto CM, Dalberto Cda S, Scheeren B, Barros SG. Association between sleep bruxism and gastroesophageal reflux disease. J Prosthet Dent. 2013 Nov;110(5):349-55. doi: 10.1016/j.prosdent.2013.05.002. Epub 2013 Sep 5. PMID: 24011800.

CHEMELO, Victória dos Santos, et al. Is there association between stress and bruxism? A systematic review and meta-analysis. Frontiers in neurology, 2020, vol. 11, p. 590779.